L’institut KBH SYD visita l’EUSS

El passat dijous 7 de novembre al matí van visitar l’EUSS, un grup d’estudiants de
Copenhaguen (Dinamarca). Procedents de l’institut KBH SYD per a persones que han abandonat l’escola o bé s’han incorporat al món del treball puguin reprendre els estudis de batxillerat.

L’alumnat normalment pertany a minories (immigrants…) o té dificultats d’aprenentatge (dislèxies, TDAH…). La visita va anar a càrrec del Dr. Ignasi Florensa, Cap del Departament de Mecànica que els hi va ensenyar les instal·lacions i la maquinària dels laboratoris.

Seminari de l’assignatura de Pràctiques Professionals

L’Àrea Universitat-Empresa de l’EUSS, va organitzar el dimecres 6 de novembre el Seminari “Com afrontar l’entrevista de selecció”, impartit per l’empresa Volpak, S.A.U. per als alumnes de l’assignatura optativa de Pràctiques Professionals.

Patricia Tísner i Natalia Santos, del Departament de Recursos Humans de l’empresa, van presentar la seva organització i el procés que segueixen per seleccionar un candidat o candidata, indicant estratègies i recursos útils a l’hora de respondre les possibles preguntes que es realitzen en una entrevista de selecció; una situació on els o les aspirants han de potenciar els seus punts forts i convertir-se en la millor opció per a l’empresa.

Superconductivitat: de la ciència de materials a les aplicacions pràctiques

La Dra. Elena Bartolomé ha participat en la redacció del capítol 3 del llibre, “Superconductivity: from materials science to practical Applications”, de l’editorial Springer Nature (2019). Els superconductors són uns materials molt importants per la futura producció sostenible d’energia, el seu transport i emmagatzematge, així com per aplicacions mèdiques i el desenvolupament de nous dispositius electrònics.

“Superconductivity: From Materials Science to Practical Applications”, Springer Nature (2019) ISBN  978-3-030-23302

En aquest llibre es presenta una revisió de l’estat de l’art de les tècniques i metodologies  involucrades en el creixement, producció i caracterització dels materials superconductors per a aplicacions. En el capítol 3, “An atomic-scale perspective of the challenging microstructure of YBCO thin-films” (B. Mundet, R. Guzmán, E. Bartolomé, A.R. Lupini, S. Hartman, R. Misrha and J. Gázquez), els autors descriuen com gràcies a la combinació de tècniques com ara la microscòpia TEM de molt alta resolució, l’espectroscòpia EELS, les mesures XMCD-XAS de sincrotró i les simulacions DFT, ha sigut possible determinar en temps recents l’estructura atòmica, la química així com l’estructura electrònica i magnètica dels defectes presents en capes primes de superconductor de YBCO.

Conferència de la UE en l’assignatura de Macroeconomia

El passat dimecres dia 23 d’octubre a les 15 h i a l’Aula AE29 va tenir lloc la primera de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia del curs acadèmic 2019-2020. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent Josep Maria Lloveras, que ha estat alt funcionari de la Comissió Europea, ambaixador de la UE a diversos països i membre de la Task Force, que va participar en el rescat econòmic de Grècia.

El Sr. Lloveras va parlar de l’estructura de la UE, de com es prenen decisions i com aquestes ens poden afectar, especialment centrada en la part econòmica.

La Unió Europea comença després de la segona guerra mundial i neix a causa de les constants guerres al continent, com succeïa a França i Alemanya que lluitaven pels recursos. Es creen les primeres comunitats; la del carbó i acer i la de l’energia atòmica i comença amb una gestió molt limitada de recursos per 6 països de la zona europea. Varen pensar en què s’havia d’ampliar el concepte i es crea una zona de lliure canvi, amb tots els països. Per evitar problemes, neix la unió duanera (construcció funcional) amb la idea d’igualar els aranzels entre països. S’avança fins a crear un mercat comú format per: llibertats, mercat, persones, serveis i capital i a causa de la necessitat d’estandardització, s’acaba creant el mercat únic (o interior).

El següent pas va ser la unificació de la moneda, i es va crear la zona monetària única. Els països de la UE han renunciat a la política monetària, és equivocat creure que la UE va ser només per motius econòmics si no també per una unió de valors (Article 4 – Tractat de Lisboa). Així doncs la UE es va crear de dalt a baix amb un objectiu polític. Els àmbits de decisió que són propis de la unió (amb sobirania) són el mercat únic, competència, comerç internacional, l’euro i la pesca en aigües comunes. I els tres poders són el Poder Judicial (Tribunal Suprem de Justícia). El Poder Legislatiu, tot i que no és fàcil d’identificar, és la Comissió Europea, qui té la iniciativa legislativa, i el Poder Executiu (Comissió Europea).

La UE es podria definir com un “Objecte Polític No Identificat” (OPNI) i ens afecta més a nosaltres que altres institucions donat que aquesta proporciona el 80% de la legislació. Si no existís, els preus per viatjar a altres països serien més cars i els preus dels productes de consum serien més elevats, com també existiria problemes amb la devaluació de la moneda. La UE és un projecte inacabat que ens afecta a cadascú a l’àmbit professional i personal. És un tema on cal conèixer els seus mecanismes i implicar-se.

Monitorització contínua de Biofilms i Monocapes de FePc

El passat dia 8 d’octubre es va celebrar el primer “Dimecres de la Ciència” del curs 2019-2020. En aquesta ocasió van participar el professorat de l’EUSS que investiguen en l’Àrea de Materials, van presentar una part de la seva recerca recent.

Presentació de l’investigador Dr. M.A. Amer. Foto de microscòpia STM d’una fase densa de FePc oxidada, on es poden veure diferents espècies de molècules.

D’una banda, en Miquel Àngel Amer va oferir una xerrada sobre el desenvolupament d’un sistema de monitorització continu del creixement de biofilms, un treball que està realitzant amb la col·laboració del Grup d’Instrumentació Electrònica de la UPC. D’altra banda, l’Elena Bartolomé va fer una presentació sobre la caracterització magneto-estructural de fases de molècules de FePc (Phetalocianines de ferro) dipositades sobre substrats de Ag (110) i la seva capacitat d’oxidació. En acabar va tenir lloc la primera reunió del Grup de Recerca de l’EUSS, en la que es van presentar els objectius de recerca per aquest curs.