El Dr. Ignasi Florensa, cap del Departament de Mecànica, es queda a casa

Seguim amb la secció: #joemquedoacasa

Descobreix com el personal de l’EUSS s’adapta a la docència virtual i al teletreball. Avui parlem amb el Dr. Ignasi Florensa, cap del Departament de Mecànica, per saber com porta el confinament i les noves mesures que ha adoptat per seguir amb la docència.

– Quines assignatures imparteixes?

En aquest segon semestre estic impartint Teoria d’Estructures i Construcció Industrial de 3r del Grau de Mecànica, Enginyeria Mediambiental comuna de 1r a tots els graus i Càlcul i Disseny d’Estructures del Màster Interuniversitari d’Enginyeria Industrial.

– Com has adaptat les teves classes a la docència virtual? Quines eines utilitzes? 

Doncs la veritat, ha estat tot un repte: el confinament i el pas a la docència virtual m’ha enganxat de permís de paternitat. De fet, aquesta transició pròpiament dita la va fer la Carolina, qui em va substituir i a qui voldria donar les gràcies.

Principalment estem optant per deixar les classes magistrals enregistrades en els power points perquè els i les alumnes gestionin el moment en què volen i poden seguir-les i hem reservat les hores de classe per a resoldre dubtes i dedicar-nos més als problemes. Les darreres setmanes també hem començat a fer vídeos amb problemes resolts pas a pas.

– Quin consell donaries als teus alumnes? 

Em sembla molt difícil donar consells, ja que la manera de viure aquest confinament depèn molt de cada circumstància personal. A mi, particularment, m’ajuda a intentar mantenir una rutina: tenir moments per fer feina, altres per estar amb la família o amb qui convivim i d’altres per poder estar sols.

– Recomana un passatemps per aquest període de confinament (aficions que es poden fer des de casa, una sèrie, una pel·lícula, un llibre, etc.) 

A mi ara mateix amb el nadó nou a casa em queda molt poc temps per als passatemps, però si tingués un moment, em prepararia un cafè sol, em posaria música (des de Bach a The National, tot val) i agafaria un llibre. Potser el de relats curts de David Foster Wallace, algun d’Houellebecq o Murakami. De fet, aquesta situació podria ben bé haver-la escrit aquest darrer en una de les seves novel·les.