Entrevista amb la Marta Ruiz Lorente, graduada en enginyeria d’organització industrial i Logistics Procurer a PepsiCo

Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, coneixem la feina de la Marta Ruiz Lorente a PepsiCo. Ella va estudiar Enginyeria d’organització industrial a l’EUSS, i ara treballa al departament de Logistics Procurement de PepsiCo per a Espanya, Portugal i Itàlia.

Quina feina fa una enginyera en organització industrial?

La Marta assenyala que «pot desenvolupar molts tipus de tasques diferents, ja que durant la carrera hem fet assignatures molt diverses. Pot treballar en compres, en temes de logística, en supplychain, en processos, en qualitat…»

A què es dedica a PepsiCo

Actualment, treballa al departament de Logistics Procurement, a la unitat de negoci del sud-oest d’Europa de PepsiCo, que inclou Espanya, Portugal i Itàlia. «Fem projectes de compra de logística, tenint en compte les necessitats dels nostres stakeholderslocals, i donem suport a projectes paneuropeus», explica.

D’on li ve l’interès per l’enginyeria

La Marta recorda que l’interès pels coneixements tècnics li ve des de nena. Al col·legi li agradaven les ciències, la tecnologia i les matemàtiques.«Sempre ha sabut que volia estudiar alguna cosa relacionada amb això. Vaig triar l’enginyeria en organització industrial perquè és més general i, per tant, em permetia veure una mica de tot».

Per què va triar l’EUSS

A l’hora de triar una universitat, es va decantar per l’EUSS després de participar en una jornada de portes obertes a la UAB. «Em va agradar la metodologia, com explicaven, i els professors que hi havia em van donar confiança».

Records de l’EUSS

La Marta es va graduar el juliol d’aquest any, per tant, els records de l’època d’estudiant a l’EUSS els té encara molt frescos. «Destaco els companys. L’ambient que hi ha és molt col·laboratiu. Els professors són molt propers, si tens cap dubte pots anar al seu despatx o preguntar-los al passadís, sempre estan disponibles. A nivell d’aprenentatge, m’agrada molt la metodologia Engineeringby doing, que a part de proposar una part teòrica molt clara, complementa el coneixement teòric amb la part pràctica».

La seva entrada al món laboral

El seu primer contacte amb el món laboral va ser gràcies a les pràctiques professionals a través de la borsa de la universitat, a l’empresa AllianceHealthcare, del sector farmacèutic.«Em va ajudar molt a aprendre com funciona una empresa. L’ajuda dels companys de feina em va ajudar molt a complementar el que havia après a la universitat».

El següent pas va ser l’arribada a PepsiCo. «Quan ja havia acabat totes les assignatures i el Treball de Final de Grau, vaig començar a buscar ofertes de treball i vaig veure aquesta de PepsiCo, que em va semblar molt interessant. A més, era molt bona empresa i m’hi vaig presentar. Vaig passar el procés de selecció, amb entrevistes presencials i online, en anglès, i finalment l’1 de juliol em van dir que entraria a treballar. Vaig entregar el TFG el dia 11, i el 15 vaig començar a treballar, així que només vaig fer tres dies de vacances. Em va anar molt bé, perquè vaig aconseguir una feina abans d’acabar la carrera».

La dona a l’enginyeria

«Les enginyeries encara estan bastant masculinitzades», comenta la Marta. «Quan vaig entrar a estudiar hi havia més nois a classe, però crec que cada vegada més noies s’estan animant. Em sembla molt positiu, perquè cal la màxima diversitat, tant a la feina com a la universitat. Tothom pot aportar moltes coses, i sobretot les noies és molt interessant que estudiïn enginyeria».

L’enginyeria i la pandèmia

Pel que fa a la importància de les enginyeries en la situació que estem vivint a causa de la pandèmia, considera que «són una part clau, perquè tot està molt enfocat cap a la tecnologia i temes científics, i crec que l’enginyeria serà part del futur. Amb la Covid-19 s’ha accelerat la indústria de la tecnologia i cada vegada les empreses buscaran més perfils d’enginyers», conclou.

L’alumni Mario Lanza parla dels darrers descobriments de la nano-tecnologia

El programa La República Santboiana de Ràdio Sant Boi, ha entrevistat a l’Alumni Mario Lanza, expert en Nano-Tecnologia i portada del darrer número de la revista Nature Electronics gràcies a una investigació revolucionària sobre xarxes neuronals artificials.

Recupera l’entrevista a:
https://go.ivoox.com/rf/60241691

Entrevista amb el Joan Anton Ribàs, graduat en enginyeria electrònica industrial i automàtica, i emprenedor a KoltecEngineering

Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, parlem amb el Joan Anton Ribàs. Va estudiar Enginyeria electrònica industrial i automàtica a l’EUSS, i actualment dirigeix KoltecEngineering. Va ser un dels convidats a la darrera edició de la Jornada Cultura Emprenedora, dedicada a les empreses compromeses amb la cooperació, la integritat i el medi ambient.

A què es dedica KoltecEnginyering?

KoltecEngineering és una enginyeria especialitzada en llicències d’activitat. El Joan Anton Ribàs explica que es dedica a gestionar les operacions necessàries per obrir i legalitzar negocis. «Fem tots els tràmits que necessita cada negoci».

D’on li ve la vocació d’enginyer

El gust per l’enginyeria li ve de família. «El meu pare també és enginyer. És el que he mamat de petit. Ell també es va dedicar a l’exercici lliure, a projectes i llicències d’activitat, i potser és el referent que he tingut».

Sobre la vessant social de l’emprenedoria

El Joan Anton considera que l’activitat empresarial i la social poden anar de la mà. «És una causa noble que tenim: a part de guanyar diners, fer guanyar a famílies que puguin participar d’aquests projectes, diferents empreses que puguin participar-hi».

Els records del seu pas per l’EUSS

Guarda molt bons records de la seva estada a l’EUSS. «Va ser una de les millors etapes de la meva vida, gaudir de l’època d’estudiant». Sobretot, agraeix l’enfocament pràctic dels estudis. «L’EUSS es destaca per l’experiència pràctica que dóna a tots els alumnes. És una de les universitats on pots palpar de tota mena d’experiències i projectes. Potencia la participació, cosa que no totes les universitats fan».

També destaca la qualitat del professorat. «Quan jo hi estudiava, la majoria estaven embarcats en projectes d’investigació i recerca, amb molta participació, moltes ganes d’ensenyar i de transmetre els seus coneixements».

Les qualitats que ha de tenir un/a enginyer/a

Respecte a les qualitats necessàries per formar-se en alguna enginyeria, el Joan Anton considera que «cal un perfil molt tècnic, que no li facin por les matemàtiques és molt important, i que li agradi tocar coses i ser molt curiós».

El paper de l’enginyeria en el moment actual

Per últim, està convençut que, en la situació que vivim, les enginyeries han de ser molt importants per avançar. «Tots els moments de crisi són moments per adaptar-se i reinventar-se. Un enginyer ha d’estar capacitat per ser un camaleó, per adaptar-se a qualsevol situació. Sempre es necessitarà un enginyer».

El professor català Mario Lanza és portada de la revista Nature Electronics gràcies a una investigació revolucionària sobre xarxes neuronals artificials

  • El grup de recerca que lidera a la Soochow University (Xina) és pioner al món en el desenvolupament d’aplicacions pràctiques en intel·ligència artificial a partir de materials bidimensionals.
  • Lanza és un membre molt actiu dels Alumni EUSS, que ofereixen acompanyament i suport a l’alumnat actual de l’escola universitària.

L’article “Artificial neural networks in 2D”, del grup de recerca que lidera l’investigador català Mario Lanza, és el tema de portada del número d’octubre de la revista Nature Electronics, una de les més prestigioses del món de la ciència.

El text recull la investigació revolucionària que Lanza i el seu equip duen a terme a la Soochow University (Xina) en el camp de la nanoelectrònica amb materials bidimensionals, que ha donat com a resultat la creació d’una xarxa neuronal artificial per a reconeixement d’imatges.

El grup de recerca ha desenvolupat circuits de memòries bidimensionals robustes o memristors d’alta densitat utilitzant un material anomenat nitrur de bor hexagonal. En la fabricació només s’han fet servir processos 100% compatibles amb la indústria (com deposició química de vapor i transferència humida), cosa que ha permès produir (en paral·lel) oblies senceres plenes de matrius memristors.

Aquests dispositius mostren unes prestacions úniques, que inclouen l’energia de commutació més baixa mai registrada (8.8 zJ) i una transició analògica entre més de vint-i-cinc estats. Un dels èxits més importants de la investigació és la gran reproductibilitat dels resultats, ja que per primera vegada des del descobriment dels materials bidimensionals, s’ha assolit un rendiment superior al 98% i una variabilitat molt baixa (fins a 1,53%).

Totes aquestes propietats han fet possible l’ús dels circuits bidimensionals per emular una xarxa neuronal artificial per a la classificació d’imatges, amb una exactitud del 98,02%.

Els resultats assolits representen un gran avenç en el camp de la nanoelectrònica i la intel·ligència artificial, motiu pel qual han cridat l’atenció de la comunitat científica, d’una revista tan prestigiosa com Nature Electronics, i fins i tot una empresa líder en el sector ha mostrat interès a introduir aquests dispositius a les seves línies de producció.

El grup que lidera Mario Lanza a la Xina és pioner a investigar les propietats dels materials bidimensionals dielèctrics, aïllants de l’electricitat, i a desenvolupar-ne aplicacions pràctiques dins el camp de les memòries electròniques i la intel·ligència artificial.

Aquest és el tercer article que el professor Lanza, graduat en Enginyeria electrònica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), publica a Nature Electronics en els darrers tres anys, una fita mai aconseguida per cap altre investigador europeu i que el situa en l’elit mundial en el camp de la nanoelectrònica i els materials bidimensionals.

Com a membre destacat dels Alumni EUSS, Mario Lanza col·labora activament amb l’escola universitària i fa honor al seu lema “Praeit ac Tueur”, que es podria traduir com “protegeix i acompanya”, referint-se a la tasca protectora i exemplaritzant que els antics alumnes ofereixen a l’alumnat actual.

Llegeix a l’article: https://www.nature.com/articles/s41928-020-00473-w

Entrevista amb l’Andrea López, enginyera industrial al gabinet d’arquitectura FITARQ

Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Andrea López. Va estudiar a l’EUSS el grau en Enginyeria mecànica i el màster en Enginyeria industrial, i actualment treballa a l’empresa de serveis integrals d’arquitectura FITARQ, on s’ha especialitzat en instal·lacions de climatització.

En què consisteix la seva feina

L’Andrea dóna suport a la tasca de direcció d’execució. “M’encarrego que tot aquell disseny que ja està en plànols s’instal·li i es construeixi com hauria de ser. Fem instal·lacions de climatització, fontaneria, energia solar, gas…. Qualsevol instal·lació que pot haver-hi en un edifici és el que estic portant”.

La importància de la climatització en els edificis

“La climatització és bàsica perquè et garanteix unes qualitats de confort per a les persones dins de qualsevol recinte tancat”, explica. “Regula la temperatura i la humitat, la qualitat de l’aire, que és molt important en funció del tipus de lloc: no és el mateix un hospital, un restaurant o un gimnàs; requereixen qualitats d’aire diferents”. En la seva feina, cal tenir en compte, entre d’altres, aquestes qüestions; i ara, a més, “amb el tema del coronavirus, des del Col·legi d’Enginyers se li ha donat molta importància a la climatització per garantir unes qualitats de seguretat mínimes als llocs a què hi hem d’anar normalment, com per exemple els supermercats”.

Vocació des de la infància

L’Andrea López relaciona la seva vocació professional amb el caràcter que ja mostrava de petita. “Era molt curiosa, i totes les joguines m’agradava muntar-les i desmuntar-les. Quan les desmuntava, a vegades les trencava. La curiositat l’he portada sempre a dins”.

Els seus inicis a l’enginyeria

“De l’enginyeria m’agradava tot”, sintetitza. “No sabia cap a on focalitzar-me, però els dos últims anys d’estudis vaig fer pràctiques en una empresa de disseny d’instal·lació de fibra òptica, i tenia molt clar que després del grau volia estudiar un màster en Enginyeria Industrial”.

La teva feina actual

L’Andrea ha tingut diverses experiències professionals abans d’incorporar-se a l’empresa d’arquitectura en què treballa actualment. “És un sector que no sabia que m’agradés tant. L’estic descobrint, i crec que serà el sector a què em dediqui en el futur”.

Els records a l’EUSS

L’Andrea conserva molt bons records de l’estada a l’EUSS. “Quan hi entres ja notes el bon rollo que hi ha a l’ambient, que sense conèixer la gent hi pots conversar, pots demanar apunts…. Qualsevol cosa que necessitis, la gent t’ajuda tot i que no la coneguis. De fet, gràcies a aquesta companyonia, encara mantinc amistats d’aquells anys”.

Destaca com un dels punts forts de l’escola universitària el tracte amb els professors. “És excel·lent. Pots estar al bar fent un cafè, a la mateixa barra trobar-te un professor, i mentre esmorzes ràpid li pots consultar dubtes sobre un examen o un exercici del que sigui. Aquest ambient és molt sa, és com una família en què tothom t’acaba coneixent, i el tracte és molt humà, no ets un número”.

Les qualitats per ser enginyera

La capacitat d’adaptació és fonamental per reeixir en la professió. “Jo he estat a tres feines completament diferents, algunes en què no sabia res, i m’he hagut d’adaptar molt ràpidament al sector en què em trobava i aprendre molt”, explica, i afegeix que “és molt important estudiar, renovar-se, actualitzar-se a qualsevol tecnologia, normatives i qualsevol cosa que la puguis aplicar a la feina. Cal ser resolutiu davant de qualsevol problema i cal ser creatiu.

L’enginyeria i la dona

Les carreres tècniques han estat espais tradicionalment amb molta més presència masculina que femenina, una situació que va canviant. “Quan vaig començar a estudiar, érem cinc o sis noies a tota la universitat, i entràvem juntes aquell any”, recorda l’Andrea. “Allò era una novetat. Jo sempre he pensat: si és el que vull, qui m’ho ha d’impedir? És el meu somni!”.

El futur de l’enginyeria

L’Andrea López està convençuda que les enginyeries continuaran sent molt importants en el desenvolupament de la societat. “Hi ha moltes coses que falten per descobrir i per fer. Un enginyer pot fer qualsevol cosa”, conclou.