Entrevista amb la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica a Instal·lacions Enric Dalmau

En aquesta ocasió, la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences la dediquem a la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica, responsable de l’àrea d’enginyeria a Instal·lacions Enric Dalmau, empresa familiar fundada el 1884 especialitzada en la instal·lació i manteniment de serveis bàsics en edificis, sobretot d’electricitat.

Què significa formar part d’una organització amb tanta història?

La Brenda explica que forma part de la quarta generació d’una empresa que va néixer quan l’electricitat era una novetat. «És una gran responsabilitat, perquè hi ha una llarga trajectòria, però també és un honor i un privilegi formar part d’aquesta cadena familiar».

Es dediquen principalment a la branca de l’electricitat, però també treballen projectes de subministrament d’aigua, com canalitzacions, i de xarxes informàtiques, amb la canalització i el cablejat.

Com s’aconsegueix mantenir una empresa familiar durant tants anys?

Les claus per a la pervivència d’una empresa durant 136 anys, són «perseverança i molta dedicació. Moltes hores de feina, perquè quan l’empresa és teva no són vuit hores diàries, sinó moltes més. I, sobretot, molt de respecte entre tots els integrants, perquè hi ha moments bons i dolents, i s’ha de saber gestionar, perquè té els seus avantatges i els seus inconvenients», assenyala la Brenda.

Quines són les seves responsabilitats?

Instal·lacions Enric Dalmau és una empresa mitjana-petita, per la qual cosa la Brenda defineix el seu paper com «multitasking». Ella és responsable del departament d’enginyeria, on «controlo les tasques i encarrego les feines que cal fer. També faig tracte directe amb gerència i prenem decisions junts. Vaig aprenent de l’experiència, que és el millor mentor».

Les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Com a dona enginyera, considera que malgrat que «a poc a poc anem guanyant terreny», les dones encara han de fer front a certes reticències. «Et trobes persones que et posen traves. T’has de fer valer més que un home, has de demostrar que saps coses, i són molt més exigents amb tu».

Quins perfils professionals busquen a Instal·lacions Dalmau?

L’empresa busca dos tipus de perfils professionals: «un que anomenem de producció, per a becaris; donem l’oportunitat a algun estudiant d’enginyeria de tenir un primer contacte amb el món laboral. L’altre perfil és per a titulats d’enginyeria, que anomenem facility o enginyer. És un perfil més exigent, perquè has de tractar amb clients directament, i has de ser molt organitzat, perquè entren molts projectes i no se te n’ha d’escapar cap. Requereix constància, comunicació directa i molta organització».

La relació que manté amb l’EUSS

La Brenda Dalmau manté una relació estreta amb l’EUSS «perquè fem col·laboracions constants. Quan necessitem cobrir algun lloc de feina, són els primers en qui pensem, perquè jo hi guardo molt bon record. A més, les persones amb qui tracto tenen molt bons valors, que són els que ens van inculcar a la universitat», destaca.

Els cinc anys que va dedicar al grau d’Enginyeria Elèctrica «van passar volant, van ser una de les millors èpoques d’estudiant. L’ambient que hi ha a la universitat et fa sentir molt a gust, és com si fossis a casa, molt familiar; el tracte és molt directe».

L’anècdota familiar

La relació de la família Dalmau amb la comunitat salesiana ve de lluny. «Remirant papers, hem trobat que el meu rebesavi va estudiar als Salesians de Sarrià, i conservem el seu carnet d’estudiant de l’època, del 1953», explica la Brenda.

El model educatiu de l’EUSS: Engineering by doing

El model educatiu de l’EUSS: Engineering by Doing s’emmarca dins de la pedagogia de treball per competències i es desenvolupa d’acord amb les activitats didàctiques més adequades, on el treball per projectes i les pràctiques en empreses prenen un protagonisme destacat. 

El passat curs, seguint el pla estratègic, l’EUSS es va proposar elaborar un document que descrigui el model educatiu. El pots consultar a la web.

Consulta el model educatiu.

EUSS MotorSport presenta el nou monoplaça per la temporada 2020-2021

El passat dimecres 9 de desembre l’equip d’EUSS MotorSport va presentar el
monoplaça per la temporada 2020-2021: el nou EM-03.

L’acte va tenir lloc a l’auditori de l’EUSS i al mateix temps es va retransmetre per streaming a través del seu canal de Youtube.

L’acte va començar amb el missatge de benvinguda del director general, Rubén Puértolas i a continuació va cedir la paraula als altres membres de l’equip, els quals van explicar les novetats d’aquesta temporada i les modificacions que s’han incorporat al vehicle.

Finalment, tots els assistents es van desplaçar al claustre de l’EUSS, on va tenir lloc el moment més esperat: la presentació de l’EM-03. 

Torna a veure l’acte a: 

L’EUSS acull la presentació del llibre “Caixes plenes…, o buides” de Núria Vendrell

El divendres 11 de desembre, l’EUSS acollirà la presentació del llibre “Caixes plenes…, o buides” de Núria Vendrell. L’acte tindrà lloc a les 19 h a l’auditori de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i també es podrà seguir per streaming a través de l’aplicació zoom.

T’imagines què hi ha dins de milers de caixes de seguretat en una cambra cuirassada?

Objectes de valor sentimental, d’aquells per als quals el cost material no té rellevància; coses simbòliques que ens vinculen a experiències perdurables, joies preuades; pactes segellats amb bona fe que acaben en traïció, darreres voluntats amb desig de venjança, estalvis reunits amb molt d’esforç o manllevats sense miraments…. La llista pot ser inesgotable, igual que les raons que ens porten a amagar els nostres secrets i intimitats en llocs blindats, cuirassats, de difícil accés.

Els contes de Caixes plenes…, o buides són lleugers, profunds, senzills, complexos, divertits i al mateix temps transcendents, i tot plegat perquè destil·len valors humans i ens parlen de la condició humana.

Les històries que travessen aquestes pàgines, són el mirall de la vida mateixa passada pel sedàs de la literatura i que interpel·len el que som, amb una força extraordinària.

“Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable”

El 9 de desembre, la Comissió de Pastoral -dins de l’àmbit de la solidaritat- va organitzar la conferència “Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable”. Aquesta va anar a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe de Pere Casaldàliga.

Pere Casaldàliga va lluitar més de 50 anys en favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai. El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.

Raúl Vico va viure 10 anys a l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al Brasil fa més de 40 anys.

En la seva conferència, Raúl ens va interpel·lar amb preguntes com: Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia o amb els Pobles Indígenes?

Després de l’exposició es va obrir un farcit torn de preguntes.

La sala es va omplir de gom a gom d’assistents presencials (tot respectant les mesures Covid-19), mentre 77 oients es connectaven online i la sessió s’enregistrava per donar opció a alumnes de tarda.

Torna a veure la conferència a:

https://www.youtube.com/watch?v=_CGeRnDuazQ&feature=youtu.be