Superconductivitat: de la ciència de materials a les aplicacions pràctiques

La Dra. Elena Bartolomé ha participat en la redacció del capítol 3 del llibre, “Superconductivity: from materials science to practical Applications”, de l’editorial Springer Nature (2019). Els superconductors són uns materials molt importants per la futura producció sostenible d’energia, el seu transport i emmagatzematge, així com per aplicacions mèdiques i el desenvolupament de nous dispositius electrònics.

“Superconductivity: From Materials Science to Practical Applications”, Springer Nature (2019) ISBN  978-3-030-23302

En aquest llibre es presenta una revisió de l’estat de l’art de les tècniques i metodologies  involucrades en el creixement, producció i caracterització dels materials superconductors per a aplicacions. En el capítol 3, “An atomic-scale perspective of the challenging microstructure of YBCO thin-films” (B. Mundet, R. Guzmán, E. Bartolomé, A.R. Lupini, S. Hartman, R. Misrha and J. Gázquez), els autors descriuen com gràcies a la combinació de tècniques com ara la microscòpia TEM de molt alta resolució, l’espectroscòpia EELS, les mesures XMCD-XAS de sincrotró i les simulacions DFT, ha sigut possible determinar en temps recents l’estructura atòmica, la química així com l’estructura electrònica i magnètica dels defectes presents en capes primes de superconductor de YBCO.

Conferència de la UE en l’assignatura de Macroeconomia

El passat dimecres dia 23 d’octubre a les 15 h i a l’Aula AE29 va tenir lloc la primera de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia del curs acadèmic 2019-2020. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent Josep Maria Lloveras, que ha estat alt funcionari de la Comissió Europea, ambaixador de la UE a diversos països i membre de la Task Force, que va participar en el rescat econòmic de Grècia.

El Sr. Lloveras va parlar de l’estructura de la UE, de com es prenen decisions i com aquestes ens poden afectar, especialment centrada en la part econòmica.

La Unió Europea comença després de la segona guerra mundial i neix a causa de les constants guerres al continent, com succeïa a França i Alemanya que lluitaven pels recursos. Es creen les primeres comunitats; la del carbó i acer i la de l’energia atòmica i comença amb una gestió molt limitada de recursos per 6 països de la zona europea. Varen pensar en què s’havia d’ampliar el concepte i es crea una zona de lliure canvi, amb tots els països. Per evitar problemes, neix la unió duanera (construcció funcional) amb la idea d’igualar els aranzels entre països. S’avança fins a crear un mercat comú format per: llibertats, mercat, persones, serveis i capital i a causa de la necessitat d’estandardització, s’acaba creant el mercat únic (o interior).

El següent pas va ser la unificació de la moneda, i es va crear la zona monetària única. Els països de la UE han renunciat a la política monetària, és equivocat creure que la UE va ser només per motius econòmics si no també per una unió de valors (Article 4 – Tractat de Lisboa). Així doncs la UE es va crear de dalt a baix amb un objectiu polític. Els àmbits de decisió que són propis de la unió (amb sobirania) són el mercat únic, competència, comerç internacional, l’euro i la pesca en aigües comunes. I els tres poders són el Poder Judicial (Tribunal Suprem de Justícia). El Poder Legislatiu, tot i que no és fàcil d’identificar, és la Comissió Europea, qui té la iniciativa legislativa, i el Poder Executiu (Comissió Europea).

La UE es podria definir com un “Objecte Polític No Identificat” (OPNI) i ens afecta més a nosaltres que altres institucions donat que aquesta proporciona el 80% de la legislació. Si no existís, els preus per viatjar a altres països serien més cars i els preus dels productes de consum serien més elevats, com també existiria problemes amb la devaluació de la moneda. La UE és un projecte inacabat que ens afecta a cadascú a l’àmbit professional i personal. És un tema on cal conèixer els seus mecanismes i implicar-se.

Monitorització contínua de Biofilms i Monocapes de FePc

El passat dia 8 d’octubre es va celebrar el primer “Dimecres de la Ciència” del curs 2019-2020. En aquesta ocasió van participar el professorat de l’EUSS que investiguen en l’Àrea de Materials, van presentar una part de la seva recerca recent.

Presentació de l’investigador Dr. M.A. Amer. Foto de microscòpia STM d’una fase densa de FePc oxidada, on es poden veure diferents espècies de molècules.

D’una banda, en Miquel Àngel Amer va oferir una xerrada sobre el desenvolupament d’un sistema de monitorització continu del creixement de biofilms, un treball que està realitzant amb la col·laboració del Grup d’Instrumentació Electrònica de la UPC. D’altra banda, l’Elena Bartolomé va fer una presentació sobre la caracterització magneto-estructural de fases de molècules de FePc (Phetalocianines de ferro) dipositades sobre substrats de Ag (110) i la seva capacitat d’oxidació. En acabar va tenir lloc la primera reunió del Grup de Recerca de l’EUSS, en la que es van presentar els objectius de recerca per aquest curs.

Jornades de diàleg: la Fe i la Cultura

Dins de les activitats pastorals de l’EUSS, es presenten periòdicament xerrades que proposen un diàleg entre la Fe i la Cultura actual. En aquest marc, el passat 23 d’octubre va tenir lloc a l’auditori una presentació per part del professor Francesc Ballesté, titulada “La utilitat de ser creient”.

El títol respon a la realitat actual en què les enquestes senyalen que els joves d’avui no troben cap utilitat de la religió de cara als estudis i a la professió. Com a molt, alguns i algunes joves senyalen que potser pot servir per a l’Ètica o per a la Interioritat, però poca cosa més.

El professor va dividir l’exposició en tres apartats:

  • L’ètica: s’ocupa de les relacions entre les persones. Si la religió permet una relació de qualitat amb els altres, ja només per això, és força útil. El professor va senyalar una diferència clau: l’ètica és esforç: “cal portar-se bé amb els altres”; mentre que la religió és desig: “estima als altres com a tu mateix”. De forma que la religió va més enllà que l’ètica, ja que aquesta és de mínims, mentre que la religió és de màxims.
  • La interioritat: actualment s’han posat de moda diverses modalitats d’interioritat; Mindfulness, Ioga, Zen, Tai-Chi, etc. Això es produeix perquè les persones senten la necessitat d’una espiritualitat. Des d’aquest punt de vista, la meditació cristiana és una opció més, potser la més diversa i rica en textos.
  • La feina i els estudis: a conseqüència de les dues anteriors: unes relacions de qualitat amb els altres i una relació d’interioritat serena amb tu mateix, et proporciona claredat d’idees i major eficiència en les decisions i en les relacions, de forma que és molt més fàcil l’èxit i el creixement personal tant en el vessant intel·lectual, com en el professional i, de retruc, també en l’econòmic.

Les persones que es treballen a si mateixes se’ls hi nota una prestància superior a les que no ho fan. El professor va citar l’exemple d’en Messi i en Nadal que mai s’enfaden, no protesten a l’àrbitre, no insulten, no trenquen la raqueta…, se’ls nota una serenitat treballada que els fa més eficients. En el cas d’en Messi és clarament una interioritat cristiana, ja que en cada gol fa el senyal de la creu i envia petons al cel on ell ha declarat que es troba la seva “abuelita”.

L’exposició va anar acompanyada de diapositives, vídeos, cançons i múltiples cites de personatges famosos (majoritàriament científics racionalistes: Pascal, Descartes, Einstein, Feymann…) que venien a reforçar la idea que la Religió és racionalment molt útil.

“Cover page” de la revista Dalton Transactions

L’article recentment publicat per la Dra. Elena Bartolomé, “High relaxation barrier in Nd furoate-based field-induced SMMs”, acaba de sortir com a portada de la revista Dalton Transactions, de la Royal Society of Chemistry.

Portada de la revista Dalton Transactions l’esquema de nivells d’energia per un dels nous imants moleculars basats en Nd i lligants furoat sintetitzats. Dreta: Relaxació lenta del mateix complex i temps de relaxació en funció d’1/T per als dos nous imants.

En aquest article és present la síntesi i caracterització magnética de dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC), el Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.