L’EUSS celebra el darrer claustre del curs

El passat dimecres 15 de juny es va celebrar el darrer claustre del curs 2021-2022, que es va iniciar amb la lectura i aprovació de l’acta anterior i amb l’informe de direcció.

A continuació, Marta Jové, cap del Servei Intern de Promoció i Comunicació, va fer un repàs de les accions de promoció i de les activitats d’orientació preuniversitària que s’han portat a terme al llarg del curs. I Ignasi Florensa, cap de l’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent, va plantejar una nova proposta per les tutories d’especialitat.

Andreu Moreno, director de l’EUSS, va tornar a agafar el torn de paraula per explicar els criteris de les assignatures sense docència alternativa ni tutoria.

Tot seguit, Víctor Gallardo, cap d’estudis, i Marta Mata, secretària acadèmica, van fer un repàs del calendari acadèmic dels pròxims mesos i del calendari de gestió acadèmica de juny, juliol i setembre, recordant les dates de matriculació per l’alumnat de nou accés i per l’alumnat de l’EUSS.

Per acabar l’Olga Vendrell, cap del Servei de Qualitat, va informar de l’estat del procés de certificació del SGIQ en el que està immers l’EUSS, i va explicar com va anar la visita del Comitè d’Avaluació Extern del passat 8 de juny.

Finalment, el claustre va acabar amb el torn de paraula als representants d’Alumnes, PAS i professorat.

Es defensa el primer TFG en matèria d’igualtat de l’EUSS

El passat 10 de juny, l’estudiant Marta Buyreu Jorba, del Grau en Enginyeria en Organització Industrial, va defensar el seu treball de fi de grau (TFG), amb el títol “La igualtat de gènere en l’àmbit laboral: realitat o ficció?”. Es tracta del primer TFG que es presenta a l’EUSS en matèria d’igualtat.

L’objectiu principal del treball és evidenciar la desigualtat de gènere en el món laboral. Per entendre la desigualtat de gènere, es comença visualitzant l’evolució de les dones i el gènere al llarg de la història i s’entra en detall amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5: Igualtat de gènere, encarregat d’aconseguir millores en la igualtat de drets i oportunitats entre sexes. Finalment, a partir de dades numèriques i un estudi de camp, es corrobora que tot i els avanços al llarg dels anys, la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral continua present.

De dreta a esquerra: Dr. August Corrons (tutor del TFG), Marta Buyreu (estudiant),
Olga Vendrell (secretària del tribunal) i Dra. Jessica París (presidenta del tribunal).

Certificació SGIQ EUSS: visita prèvia CAE

L’EUSS es troba immersa en el procés de certificació de la implantació del seu Sistema de Gestió Interna de Qualitat (SGIQ), per part de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU).

La certificació del SGIQ assegura que el sistema està implantat i desplegat en el centre i que és adequat per a l’assegurament de la qualitat de les titulacions que s’hi imparteixen.

La certificació del SGIQ és el pas previ per assolir l’acreditació institucional, que permet l’acreditació de tots els títols universitaris oficials de grau i màster que s’imparteixen al centre per un període de sis anys renovable.

En aquest context, el passat dimecres, dia 8 de juny, l’EUSS va rebre la visita prèvia del Comitè d’Avaluació Extern (CAE), visita que es porta a terme 3 mesos abans de la visita de certificació.

Durant la visita es van programar entrevistes amb diversos càrrecs i col·lectius tant de l’EUSS com de la UAB. Concretament:

  • Benvinguda institucional
    Representació de l’EUSS i de la UAB
  • Presentació de l’EUSS i del seu SGIQ
    Direcció i responsable qualitat de l’EUSS
  • Anàlisi del SGIQ i del seu nivell d’implantació
    Representació de la Comissió Acadèmica i de Qualitat de l’EUSS
  • Coordinació dels processos de l’EUSS amb els processos transversals de la UAB
    Representació de la UAB i del Consell Mixt de l’EUSS

En uns dies, el CAE emetrà un informe en què valorarà la qualitat de les evidències aportades, la necessitat d’aportar-ne de noves i la pertinència de continuar el procés de certificació.

Vídeos amb les mans: anàlisi de l’ús i les interaccions de l’alumnat de grau per a l’adquisició de coneixements de física

Els vídeos on apareixen les mans del professorat han estat percebuts com un recurs educatiu útil per als i les estudiants de Física de primer curs de grau de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Aquesta és la conclusió en què ha arribat Víctor Jesús García Hernández en la seva tesi del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, professor de física a l’EUSS i a la UOC; i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

En treballs anteriors s’analitzava la percepció de l’alumnat sobre els vídeos educatius, preguntant-li sobre les seves experiències i, en aquesta 3a part, s’ha estudiat el mateix, però des d’una perspectiva d’anàlisi de l’aprenentatge, posant atenció a les interaccions que té l’alumnat amb els vídeos durant la seva experiència d’aprenentatge.

Amb aquesta recerca, s’obté com es comporten els i les estudiants i permet comparar si el seu comportament s’alinea amb les percepcions obtingudes en investigacions anteriors. Les dades analitzades en aquest treball corresponen a les interaccions de l’estudiant amb vídeos educatius durant 5 semestres en dues assignatures diferents de Física. S’ha comprovat que el tema que s’ensenya als vídeos influeix en la manera com l’alumnat fa servir els vídeos. Pel que fa al tipus de contingut (teoria o resolució de problemes), els vídeos de resolució de problemes són més utilitzats, tot i que les interaccions amb ambdós vídeos són similars.

Aquesta diferència difereix dels resultats anteriors segons la percepció dels estudiants. La contribució del treball és aportar més informació s sobre la manera com es consumeixen els vídeos educatius als cursos de Física. Els nous coneixements es poden utilitzar per millorar la manera com s’incorporen els vídeos als cursos i, per tant, per millorar les experiències d’aprenentatge; però també permet al professorat optimitzar els esforços en la creació d’aquest tipus de recurs.