Entrevista amb la Maria Llorca, enginyera electrònica industrial i automàtica a More Than Simulators

Obrim les entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences de 2021 coneixent la Maria Llorca, qui va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment és Project Manager a More Than Simulators, empresa especialitzada en simulacions mèdiques.

Quines habilitats ha de tenir un PMO Manager?

La Maria destaca entre les principals habilitats que ha de tenir un Project Manager, perquè són les que a ella li han servit més en la seva activitat professional, «lideratge d’equips, perquè un projecte el componen moltes persones; la visió global i estratègica, perquè els objectius del projecte han d’anar alineats amb els de l’entitat; i la disciplina i el mètode, perquè al final un projecte sempre s’enquadra dins un abast, un temps i un cost, i el Project Manager és la figura encarregada que això es compleixi».

Què fa More Than Simulators?

Aquesta enginyera electrònica industrial i automàtica forma part de l’empresa More Than Simulators, especialitzada en el sector sanitari. «Ajudem entitats sanitàries i educatives a crear i desenvolupar els seus centres de simulació o hospitals simulats», indica. «Són espais educatius que imiten entorns clínics reals, en què el personal sanitari pot entrenar-se i formar les seves competències tècniques o no tècniques, habilitats individuals o d’equip, en un entorn segur i controlat per a ells i per al pacient».

Quines són les seves tasques?

Pel que fa a les seves tasques professionals, la Maria Llorca explica que «coordino el desenvolupament i la gestió dels equips que intervenen en aquests projectes, des de les parts interessades del client, passant per l’execució de les tasques i la gestió dels equips de camp, fins al tancament i el lliurament del projecte. Això sí, sempre tenint en compte que s’acompleixi la màxima del Project Manager: abast, temps i cost».

Com va sorgir la idea de posar en marxa el projecte

La Maria és fundadora de More Than Simulators, i ens explica com se li va ocórrer la iniciativa. «La meva família està molt relacionada amb el sector sanitari, tot i que la meva trajectòria professional sempre ha estat més vinculada al món tecnològic i l’enginyeria. Durant la meva formació en el Màster de Project Management, vaig notar que, en el sector de la seguretat del pacient, un coneixement tècnic, lligat a una metodologia de gestió de projectes sòlida podia aportar un factor diferencial i donava un valor afegit al client».

Tenint en compte la bona acceptació per part del mercat, «va ser una aposta encertada. En aquest moment, som líders del mercat a Portugal, i a la península estem treballant amb els principals grups hospitalaris, públics i privats, i amb la major part de les universitats».

Com els ha afectat la pandèmia de Covid-19

La pandèmia de Covid-19 està afectant tots els sectors econòmics a tot el món, i també ha afectat More Than Simulators. Ara bé, «tenim la sort que som una empresa amb una forta base tecnològica, que ha apostat des del principi per eines de productivitat digital, i això ha facilitat molt aquesta adaptació, molt més que les empreses més tradicionals».

Records de l’etapa a l’EUSS

Respecte a la seva etapa d’estudiant a l’EUSS, «la recordo amb molt d’afecte. Si hagués de triar dues paraules per descriure-la, serien proximitat i família. Vaig passar moltes hores en aquells passadissos, a la cafeteria, les aules, amb els professors… El que em va marcar, però, i ho continuo recordant, va ser la proximitat de tot l’equip docent. Sempre estaven disposats a ajudar-te, a resoldre qualsevol pregunta que tinguessis, amb tutories o fins i tot a darrera hora, per tal que sempre poguessis treure el millor de tu mateixa».

A més del bon ambient i el suport del professorat, la Maria Llorca destaca un valor molt important per a la carrera professional d’una enginyera: «Ens inculcaven constantment que l’enginyer ha d’estar contínuament en formació, i a més t’ajudaven a desenvolupar les ganes d’aprendre i la disciplina per continuar formant-te. Crec que han estat imprescindibles en la meva carrera professional aquestes ganes de sempre buscar una millor solució i créixer professionalment».

L’enginyeria electrònica com a sortida professional

La Maria té molt clar que l’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica és una bona tria com a sortida professional. «La formació i eines rebudes a l’EUSS durant la carrera m’han permès trobar amb facilitat un espai en el mercat laboral. A partir de la meva experiència, recomano aquesta sortida professional no només a qui vulgui desenvolupar funcions purament tècniques, sinó a qui li interessin els comandaments intermedis i llocs directius, on una formació de base tecnològica enginyera i d’una institució com l’EUSS està molt valorada», conclou.

Entrevista amb la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica a Instal·lacions Enric Dalmau

En aquesta ocasió, la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences la dediquem a la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica, responsable de l’àrea d’enginyeria a Instal·lacions Enric Dalmau, empresa familiar fundada el 1884 especialitzada en la instal·lació i manteniment de serveis bàsics en edificis, sobretot d’electricitat.

Què significa formar part d’una organització amb tanta història?

La Brenda explica que forma part de la quarta generació d’una empresa que va néixer quan l’electricitat era una novetat. «És una gran responsabilitat, perquè hi ha una llarga trajectòria, però també és un honor i un privilegi formar part d’aquesta cadena familiar».

Es dediquen principalment a la branca de l’electricitat, però també treballen projectes de subministrament d’aigua, com canalitzacions, i de xarxes informàtiques, amb la canalització i el cablejat.

Com s’aconsegueix mantenir una empresa familiar durant tants anys?

Les claus per a la pervivència d’una empresa durant 136 anys, són «perseverança i molta dedicació. Moltes hores de feina, perquè quan l’empresa és teva no són vuit hores diàries, sinó moltes més. I, sobretot, molt de respecte entre tots els integrants, perquè hi ha moments bons i dolents, i s’ha de saber gestionar, perquè té els seus avantatges i els seus inconvenients», assenyala la Brenda.

Quines són les seves responsabilitats?

Instal·lacions Enric Dalmau és una empresa mitjana-petita, per la qual cosa la Brenda defineix el seu paper com «multitasking». Ella és responsable del departament d’enginyeria, on «controlo les tasques i encarrego les feines que cal fer. També faig tracte directe amb gerència i prenem decisions junts. Vaig aprenent de l’experiència, que és el millor mentor».

Les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Com a dona enginyera, considera que malgrat que «a poc a poc anem guanyant terreny», les dones encara han de fer front a certes reticències. «Et trobes persones que et posen traves. T’has de fer valer més que un home, has de demostrar que saps coses, i són molt més exigents amb tu».

Quins perfils professionals busquen a Instal·lacions Dalmau?

L’empresa busca dos tipus de perfils professionals: «un que anomenem de producció, per a becaris; donem l’oportunitat a algun estudiant d’enginyeria de tenir un primer contacte amb el món laboral. L’altre perfil és per a titulats d’enginyeria, que anomenem facility o enginyer. És un perfil més exigent, perquè has de tractar amb clients directament, i has de ser molt organitzat, perquè entren molts projectes i no se te n’ha d’escapar cap. Requereix constància, comunicació directa i molta organització».

La relació que manté amb l’EUSS

La Brenda Dalmau manté una relació estreta amb l’EUSS «perquè fem col·laboracions constants. Quan necessitem cobrir algun lloc de feina, són els primers en qui pensem, perquè jo hi guardo molt bon record. A més, les persones amb qui tracto tenen molt bons valors, que són els que ens van inculcar a la universitat», destaca.

Els cinc anys que va dedicar al grau d’Enginyeria Elèctrica «van passar volant, van ser una de les millors èpoques d’estudiant. L’ambient que hi ha a la universitat et fa sentir molt a gust, és com si fossis a casa, molt familiar; el tracte és molt directe».

L’anècdota familiar

La relació de la família Dalmau amb la comunitat salesiana ve de lluny. «Remirant papers, hem trobat que el meu rebesavi va estudiar als Salesians de Sarrià, i conservem el seu carnet d’estudiant de l’època, del 1953», explica la Brenda.