L’EUSS destina l’estalvi originat per la Covid-19 a augmentar el pressupost de beques

Parlem amb l’Iria Fraga, Cap de Departament de l’Estudiant, amb motiu de la publicació de la resolució definitiva de les beques de la Fundació Rinaldi per al curs 2020-2021.

Hi ha hagut algun efecte de la crisi sanitària a les sol·licituds? S’ha notat un augment de les mateixes?

Sí. Aquest tema ha estat molt present en tot el procés.

Primer, redactant les bases: no sabíem ni quan ni com es podria lliurar la documentació necessària, així que ha estat una mica més difícil decidir les dates que en cursos anteriors. Estàvem també pendents de quan es podrien matricular els alumnes de nou accés, i de quan s’aixecaria el confinament. Treballem molt en la redacció de les bases, perquè a més d’introduir diverses novetats, a la Sara Redondo, cap de Gestió Acadèmica, se li va ocórrer que podríem incloure un formulari de pre-sol·licitud a la web per informar de possibles variacions en els terminis, en l’obertura de l’EUSS, etc. Es van rebre unes 110 pre-sol·licituds, el que demostra el gran interès en les beques.

Després, a l’hora de sol·licitar les beques, hi ha hagut un augment respecte a l’any passat: el total de sol·licituds és de 143, sent l’augment d’ajut a l’estudi més gran que les altres modalitats: 81 enfront de 53 beques de Col·laboració i 9 beques Don Bosco. La majoria s’han desplaçat a l’EUSS a presentar la sol·licitud, però també hem tingut sol·licituds que han arribat per correu certificat.

I a l’hora de concedir-les, hi ha sol·licituds que vénen acompanyades d’una breu explicació de canvis en la situació personal o familiar, que és una cosa que l’any passat no ens trobàvem. Per confidencialitat, òbviament, no puc comentar més detalls.

Com s’ha adaptat la concessió de beques a la crisi sanitària? Hi ha hagut alguna modificació?

Els pressupostos s’aproven any a any; així que no podíem modificar la quantitat pressupostada. Quan es van aprovar els pressupostos al desembre, tot això era impensable, així que els diners destinats a beques era el que era. Però, amb el que teníem, sí que vam decidir fer una redistribució de tot el pressupost de beques; i en lloc de separar els tres tipus de beques i de separar els tres pressupostos, es va pensar a sumar-ho tot i redistribuir-les en el moment de la concessió, depenent de les necessitats reals de l’Escola, i també considerant el nombre de sol·licituds que a la fi resultés haver-hi per a cada tipus. I així es van redactar les bases amb un sol pressupost.

A més, el tancament de l’edifici de l’EUSS durant setmanes a causa de la pandèmia del Covid-19, va generar un estalvi de 20.000 €, que direcció i el Patronat van decidir que fossin íntegres per a les beques de la Fundació Rinaldi. Això no està comptabilitzat en les bases de la convocatòria, perquè és posterior a la seva redacció, però sí que s’han repartit 20.000 € més dels previstos inicialment. Crec que és una cosa que val la pena que se sàpiga. Sempre diem que els alumnes a l’EUSS són persones i no números, i que treballem en un ambient de familiaritat; són fets com aquests els que demostren que això és veritat.

I en fer el barem s’han tingut en compte els canvis (sempre justificats) en la situació personal o familiar a causa de malalties i / o ERTOS, acomiadaments, etc. i sempre considerant les bases, és clar.

Quantes beques més s’han pogut donar amb aquests 20.000 €?

A l’estar pressupostat tot unit i en fer la redistribució és una mica complicat calcular-ho detalladament; però sí que puc dir que respecte al que estava previst inicialment, entre la redistribució i el fons addicional, les beques d’Ajut a l’Estudi s’han pogut duplicar, i les de col·laboració han augmentat en un 50%, aproximadament. Si comptéssim al brut, uns 1.000 € per beca, serien uns 20 becats més, però no és ben bé així: depèn, entre altres coses, del nombre de crèdits que es matriculin o d’on es facin les hores de col·laboració.

Quantes beques s’han donat aquest any?

El total d’alumnes becats en aquesta convocatòria és de 73, que és un 51% de les sol·licitades. Si excloem els que no complien els requisits de les bases, per modalitat, hi ha hagut una ràtio de concessió / sol·licitud del 55% en Ajut a l’Estudi; un 95% en Col·laboració i un 44% en la beca Don Bosco. Tot i que aquests números podrien augmentar si hi hagués una convocatòria extraordinària.

Parlem de les novetats d’aquest any.

A l’englobar tots els pressupostos en un, no semblava tenir gaire sentit fer tres bases diferents. Així que vam redactar unes úniques bases en què apareixen els tres tipus de beques. Com a inconvenient, són una mica més llargues del que és habitual, però tenen la comoditat que està tot en el mateix lloc. Es van actualitzar també les rendes econòmiques i es va incloure la definició de sustentadors principals i secundaris per tractar de ser més objectius en el barem econòmic.

L’altra gran novetat és que vam fer un munt de “preguntes freqüents” amb les seves respostes que són a la web; la idea és que sigui àgil consultar informació important sense haver d’anar a buscar-ho a les bases, ni enviant emails o preguntant a Gestió Acadèmica.

Hi ha alguna pregunta freqüent que us hagin fet i que no estigui a la web?

Sí! Perquè quan les vam redactar no se’ns va ocórrer, i és la pregunta estrella d’aquesta última setmana: Per què es denega una beca per puntuació?

I quina seria la resposta?

Que les beques tenen un pressupost limitat. Un cop fet el barem totes les sol·licituds, es comencen a donar de major a menor puntuació i s’arriba fins on s’arriba, semblant a com funciona una nota de tall. Els que queden fora perquè s’acaba el pressupost, passen a llista d’espera (i s’indica que la denegació és per puntuació). Així que han de pensar que encara hi ha esperança.

I per què hi ha esperança?

Perquè a l’octubre o al novembre hi ha una altra convocatòria, però només per a nou accés. Si a l’octubre sobra pressupost, es torna a fer una redistribució entre els que estan en llista d’espera i hi ha estudiants que s’emporten grates sorpreses, ja que ja no s’ho esperen (perquè tampoc han de sol·licitar res més). Depenent de quants diners i sol·licituds d’espera hi hagi, es podrien fer diverses coses, però de moment, no puc aportar res més fins que no tingui el nombre real. Caldrà esperar a l’octubre o novembre.

Tornant al tema de la Covid, les beques d’aquest curs que acaba, què ha passat amb els becaris de col·laboració durant el confinament?

Doncs alguns han fet hores telemàtiques durant el confinament, però la majoria, a l’ésser una col·laboració presencial no han pogut completar les seves hores (150 h / anuals), així que a l’abril, després de reunir-nos i parlar-ho, vam decidir direcció, administració i departament de l’estudiant, portar una proposta a l’equip directiu que era que els becaris cobressin igual les hores de confinament fent un càlcul de les que portessin abans del confinament i calculant una mitjana setmanal. Amb aquesta mitjana es calcula la quantitat a cobrar durant el confinament. Més o menys, un becari que hagués fet les hores que tocaven abans del confinament, cobrarà la beca íntegra, el que hagués fet menys, cobrarà menys, i el que no hagués fet res, doncs no cobrarà res. La idea era ser equitatiu amb tots, i vist que la situació ja era complicada, que no se’ls penalitzés a més sense cobrar la beca. A més, ara al juliol, a l’obrir l’Escola, se’ls ha donat l’oportunitat de venir de nou a fer unes (poques) hores presencials quan ha calgut donar un cop de mà.

Com es viu el procés de concessió de beques? Es gaudeix o es pateix?

Les dues coses! Les dates són una mica horribles per treballar fort, i més amb un curs com aquest, que ja anem esgotades. Però, més enllà de l’anècdota d’aquest curs, és un tema bastant ambivalent: d’una banda és una gran responsabilitat repartir els gairebé 130.000 € (imposa una mica); de l’altra, et vindria de gust concedir-les totes sense més; i quan veus que es queden fora, fa una mica de ràbia. Al final, coneixes als alumnes, als quals has tingut a classe i saps quant els ha costat arribar a la mitjana de 7, als quals van tenir beca l’any passat, als que sempre que demanes col·laboració per al que sigui, sempre s’apunten…. La veritat és que de vegades es passa una mica malament, però faig com el que els recomano jo a ells: penso que al novembre podré concedir les que han quedat pendents, i espero que així sigui.

El Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS, analitza com el centre ha fet front a la pandèmia sanitària

Parlem amb el Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS per analitzar com ha afectat la pandèmia sanitària a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i com tot el personal s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball.

  • L’esclat de la pandèmia del coronavirus al març i les restriccions derivades de l’estat d’alarma van trasbalsar tota la societat i, pel que fa a l’activitat acadèmica, en un principi la van aturar per complet. Com recordes aquells primers moments?

Tinc molt present la por que teníem tots d’infectar-nos, no teníem mitjans per protegir-nos i que anàvem tard per aturar l’allau de casos diaris.

  • Quan decidiu des de l’EUSS posar-vos a treballar en l’adaptació a la nova situació, i com ho feu?

Recordo aquell dijous 12 de març, les autoritats polítiques van comunicar a la premsa que les universitats suspenien les classes. Calia actuar, però no teníem cap comunicat en un mitjà oficial, només hi havia les notícies als mitjans. Finalment, la UAB ens va confirmar que tenien una instrucció verbal del Govern. Llavors vam suspendre nosaltres tota activitat acadèmica en línia. Vaig viure aquell moment amb molta transcendència. El canvi va ser d’un dia per l’altre. El divendres 13 de març ja vam començar a fer classes per videoconferència.

  • Quins són els principals obstacles que us heu trobat per adaptar tota l’activitat a l’entorn virtual?

La situació anímica en què estàvem, i que una part dels alumnes no tenien un entorn adequat per seguir la docència en línia. Nosaltres hem hagut d’aprendre a utilitzar noves eines per adaptar-nos a la docència en línia, però al final aquest obstacle ha estat el més fàcil de superar.

  • Quina ha estat la resposta del personal universitari i de l’alumnat?

Ha estat molt bona, no puc fer altra cosa que treure’m el barret, el professorat i personal d’administració i serveis s’ha bolcat totalment, adaptant el que fos necessari, i l’alumnat ha estat molt receptiu, comprensiu i conscient de la situació. Alguns se’ns han queixat que no hem baixat el ritme, vam pensar que havíem de fer tot el possible per continuar el curs amb una certa normalitat.

  • Es treuen aprenentatges útils per al futur d’una situació com la viscuda?

La veritat és que d’aquesta experiència n’hem après moltes coses, i que ens seran molt útils en futurs processos d’innovació educativa.

  • De fet, no està clara com serà la tornada al setembre. Des de l’EUSS, heu elaborat un pla de contingència que preveu diversos escenaris per al curs que ve, i treballeu amb la hipòtesi d’una docència semipresencial. A l’adaptació a l’entorn virtual, s’afegeix la dificultat del control de les mesures de prevenció sanitària. Com es munta aquest puzle?

No és fàcil perquè la incertesa és molt alta, el que sí que tenim clar és que hem de preservar la part presencial que sigui possible, perquè la considerem essencial dins del nostre model educatiu.

  • Heu detectat necessitats sobrevingudes entre l’alumnat? Em refereixo, sobretot, a casos de dificultats econòmiques. Si és el cas, heu reforçat les beques i ajudes de la Fundació Rinaldi?

L’opció del Patronat de l’EUSS ha estat dedicar tot l’estalvi que ha suposat tenir l’edifici tancat durant tres mesos a augmentar el fons de les beques.

  • Com es treballa en la gestió d’un centre universitari amb aquesta sensació general d’incertesa permanent?

No és fàcil, el moment emotiu et separa sovint de la realitat, però tenim la sort a l’EUSS de tenir un equip molt consolidat de persones, i entre tots i totes anem enfocant el futur.

  • Quina ha de ser l’aportació del món universitari per ajudar a superar la situació que vivim? I què poden aportar, en concret, els estudis tècnics?

L’enginyeria està realitzant una gran aportació. Penseu el cas dels respiradors, o per exemple el repte de fabricació i logístic que suposarà la futura vacuna.

L’EUSS recupera l’activitat presencial amb una jornada de portes obertes el 15 de juliol

  • L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià prepara el curs 2020-2021 amb la previsió que l’activitat docent sigui semipresencial.
  • El Pla de contingència del centre estableix mesures d’higiene, desinfecció, protecció i distanciament físic necessàries per evitar cadenes de contagi.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) comença a recuperar l’activitat presencial amb la convocatòria d’una jornada de portes obertes el dimecres 15 de juliol, de 18 a 21 hores.

Després d’haver hagut d’organitzar totes les sessions informatives de graus i postgraus de manera virtual, aquesta serà l’oportunitat perquè els i les estudiants interessats en l’oferta de graus d’enginyeria puguin conèixer les instal·lacions de forma física.

La dinàmica serà la mateixa que en les jornades de portes obertes habituals, excepte per l’adopció de les mesures de prevenció sanitària, com l’ús obligatori de mascareta i el manteniment de la distància de seguretat. Les visites als laboratoris i a la resta d’instal·lacions es faran en grups reduïts, en què també participaran alumnes actuals de l’EUSS.

La jornada s’iniciarà amb el recorregut per l’edifici, i a les 19.30 h començarà la sessió informativa sobre l’oferta de titulacions de grau, conduïda per membres de l’equip directiu. Les aules s’aniran omplint en funció de l’assistència, mantenint sempre les distàncies.

Per participar-hi, cal fer la inscripció prèvia a través del formulari habilitat a la web de l’EUSS.

Pla de contingència de prevenció sanitària

El centre està treballant des de mitjans de juny amb un Pla de contingència que estableix totes les mesures d’higiene, desinfecció, protecció i distanciament físic necessàries per evitar cadenes de contagi i per garantir la docència presencial el curs vinent.

En funció de la situació de la pandèmia, l’EUSS planteja tres possibles escenaris:

  • No presencial: totes les activitats educatives es desenvoluparien en línia, tal com s’ha estat fent des del març.
  • Semipresencial: una part de la docència seria en línia i l’altra, presencial.
  • Presencial: tota la docència es duria a terme de forma presencial.

En aquests moments, es treballa amb la planificació semipresencial, que obliga a reduir l’aforament de les aules i laboratoris per complir amb les ràtios permeses.

Les classes seran presencials sempre que el nombre d’estudiants i l’espai assignat permetin mantenir les ràtios. Quan aquestes se superin en assignatures de 3 crèdits, el grup es dividirà en dues parts, de manera que, en torns setmanals, s’alternarà l’activitat en línia amb la presencial.

En les assignatures de més crèdits, les classes teòriques s’impartiran a través d’internet, mentre que les pràctiques/problemes es faran de forma presencial, però dividint cada grup en dues parts, que s’alternaran setmanalment.

En previsió que aquest sigui l’escenari més probable, l’EUSS ha compactat les classes de pràctiques/problemes en pocs dies per evitar desplaçaments innecessaris. També ha previst posar a disposició de l’alumnat una àmplia oferta d’espais de lliure accés, dins del mateix edifici, per seguir les classes en línia.

El Dr. Jaime López, professor del Departament de Formació Bàsica, s’ha quedat a casa

Seguim amb la secció: #joemquedoacasa

Descobreix com el personal de l’EUSS s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball. Avui parlem amb el Dr. Jaime López, professor del departament de formació bàsica.

– Quines assignatures imparteixes?

Aquest segon semestre compartia tres assignatures amb grandíssims companys. Impartia “Física Elèctrica” ​​de primer, “Fonaments de l’Enginyeria Tèrmica i de Fluids” de segon i a tercer “Enginyeria de Processos de Fabricació”.

– Com has adaptat les teves classes en la docència virtual? Quines eines utilitzes?

Per a les classes en línia he estat fent servir el “Google Meet”, al principi em va costar una mica, ja que a classe pots veure les reaccions dels alumnes quan explico alguna cosa, i sé perfectament quan no ho entenen. Mitjançant el “Meet” és més complicat detectar certes “coses”. De vegades tens la sensació d’estar parlant sol.

Les classes online les hem complementat generant molts recursos per a les diferents assignatures, vídeos, problemes resolts, noves presentacions….

En les tres assignatures he utilitzat una eina anomenada “notebooks” per resoldre problemes. Consisteix a anar programant la resolució del problema en el meu cas amb “Python”. Al principi a algun alumne li va costar, però en acabar la gran majoria van mostrar interès per la programació.

Aquesta situació ha estat complicada tant per als docents com per als alumnes, crec que tots dos col·lectius hem realitzat un gran esforç per adaptar-nos i ho hem aconseguit.

– Quin consell donaries als teus alumnes?

Els diria que intentessin seguir l’horari i rutines d’estudi que portaven quan teníem classes presencials. També els diria que siguin positius, aquesta situació que ens té una mica descol·locats acabarà tard o d’hora i tornarem a les aules.

– Recomana un passatemps que t’hagi ajudat durant el període de confinament (aficions que es poden fer des de casa, una sèrie, una pel·lícula, un llibre, etc.)

La cultura ja sigui amb un llibre, una pel·lícula, una sèrie…, sempre és important. Jo em desmarco amb una altra afició. Cada any per Setmana Santa em proposo un projecte de bricolatge/reforma a casa.

Per a un enginyer és important saber com funcionen les coses, és necessari provar coses, buscar solucions i experimentar. La satisfacció que sents quan arregles un petit electrodomèstic que no funciona o quan pots explicar als teus convidats que el bany el vas reformar tu mateix és indescriptible (si us plau, no comenceu pel bany, això és nivell avançat).

La Dra. Clara Sandino, professora del Departament de Formació Bàsica, es queda a casa

Seguim amb la secció: #joemquedoacasa

Descobreix com el personal de l’EUSS s’adapta a la docència virtual i al teletreball. Avui parlem amb la Dra. Clara Sandino, professora del departament de formació bàsica, per saber com porta el confinament i les noves mesures que ha adoptat per seguir amb la docència.

– Quines assignatures imparteixes?

Imparteixo l’assignatura de càlcul.

– Com has adaptat les teves classes en la docència virtual? Quines eines utilitzes?

Hem passat de fer classes presencials a fer classes online utilitzant l’aplicació Meet. A més, enviem el material a l’alumnat després de cada classe perquè tinguin una còpia de tot el que s’ha fet. Utilitzo power point per a les presentacions de les classes, i graficadors de càlcul online com DESMOS, Symbolab, Geo-Gebra.

– Quin consell donaries als teus alumnes?

Que ara que poden, surtin, quedin amb els amics, i s’ho passin bé.

– Recomana un passatemps per a aquest període de confinament (aficions que es poden fer des de casa, una sèrie, una pel·lícula, un llibre, etc.)

Crec que amb les assignatures (classes i exàmens) ja tenen prou pantalla, els recomanaria una activitat manual, com dibuixar.